Un senyor i un polemista

Vicente del Bosque

Vicente del Bosque és un autèntic cavaller. El seleccionador espanyol no ha contestat -ni ho farà- a Mourinho per la seva acusació contra la FIFA de manipulació i en l’elecció de Millor entrenador de l’any 2012 que va recaure en el seleccionador espanyol.

Don Vicente té molta més categoria i mai baixaria al fang en el què tant a gust es troba l’entrenador portuguès. Del Bosque també té pressió per guanyar. També ha estat entrenador del Reial Madrid. També té un palmarès envejable com entrenador i a més encarna els valors que han de regnar sempre en l’esport i mai ha posat excuses de mal pagador davant la derrota, ni s’ha enfrontat a la premsa, ni als col·legues de professió, ni als àrbitres, ni a la seva pròpia afició, ni a l’entrenador del filial del seu propi club, ni a la FIFA ni a la UEFA. Del Bosque té un estil exemplar que, per sort pel Barça, a Florentino Pérez li va semblar obsolet per acabar entregant el club a un entrenador casat amb la polèmica i l’enfrontament que ha erosionat la imatge del club d’una manera devastadora.

Amb Del Bosque, la selecció espanyola ha assolit els èxits més importants, jugant bé a futbol, admetent que es basa en l’estil ofensiu blaugrana i convocant als millors jugadors encara que aquests siguin majoritàriament blaugranes.

I en el tema polític, sort que Del Bosquet té un talant conciliador, perquè qualsevol altra seleccionador amb un tic ultrapatriòtic podria haver creat un ambient irrespirable en general i molt incòmode, en particular, pels jugadors catalans i més, amb el procés de transició nacional que ha endegat el Parlament català. En canvi, Del Bosque ni fa política populista i ni riu les gràcies als que utilitzen la Roja per treure l’orgull patrio. És per això, per aquesta sensatesa, que sempre ha mostrat del Bosque, que el barcelonisme ha d’estar tranquil. Costa de creure que faci jugar Xavi Hernández contra França si hi ha algun risc de recaiguda de la seva lesió muscular.

En fi, que des del punt de vista barcelonista, se li ha d’agrair al president madridista Florentino Pérez que cometés l’errada històrica de carregar-se Del Bosque, l’entrenador que segons ell tenia un manual antiquat, per posar a Queiroz, Camacho, García Remon, Wenderlei Luxemburgo, López Caro, Capello, Schuster, Juande Ramos, Pelegrini i Mourinho. Traient l’etapa del portuguès, en la que porta 3 temporades, han estat 9 entrenadors en 7 anys.

És una ucronia però si Del Bosque hagués seguit a la banqueta del Bernábeu, potser, aquests últims 10 anys no haguessin estat de color tant blaugrana. Per això, el barcelonisme li ha de dir: Gràcies Florentino.

Pin It

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>