Un Barça de pati de col·legi.

Article de Xavier Bosch publicat al ARA. Tota la vida esperant a jugar al camp de l’Ajax i, pel que vam veure, hauríem pogut continuar esperant unes quantes dècades. Davant del que diuen que és el nostre mirall holandès, el Barça va fer el pitjor partit de la temporada. I el resultat, rai. No va ser el pitjor. És més, va ser enganyós, perquè el fet que l’equip de Martino pogués jugar amb un home més durant tota la segona part va donar la sensació que dominava el partit (i el cronòmetre de possessió que tant preocupa els mitjans i els essencialistes de tota la vida). Ves per on, una altra il·lusió òptica d’un partit en què el debat és si va ser la pitjor primera part d’un Barça que trepitjava raïm, que no sabia mantenir la pilota i que s’asfixiava amb la pressió holandesa. Mascherano semblava un infantil, Puyol un debutant i Song mostrava la seva pitjor versió. No perdíem la pilota, la regalàvem, i ni Xavi ni Iniesta la podien retenir mínimament als peus.

1385504992447

Vam anar al descans amb dos a zero, destacant Pinto com el millor jugador culer i pensant a mantenir el goal average (4 a 0 al Camp Nou). A la segona part ens vam trobar amb un penal i una expulsió a favor i, a partir d’aquí, l’equip de Martino va llençar quaranta minuts sense saber com atacar ni crear ocasions de gol. I, el que és pitjor, cadascú ho volia resoldre per la seva banda: Neymar ho intentava tot però no li sortia res, Pedro i Cesc van tornar a ser els nàufrags dels dos últims anys i Piqué, amb tantes ganes d’empatar, no sabem si vol ser president o vol ser l’Alexanko. La pila del greix. Els jugadors del Barça xocaven entre ells, relliscaven o anaven de cul per terra (els de l’Ajax no van patinar en tot el partit). Tot plegat, de pati de col·legi. El Barça va per Espanya amb solvència fins i tot sense Messi, Valdés, Alves, Alba, Alexis o Busquets. A la Champions, però, s’ha de córrer molt més. No parlo de quilòmetres. Parlo de velocitat. De fet, el Barça de Martino ens va ensenyar ahir a l’Amsterdam Arena els mateixos tres símptomes greus de les dues últimes temporades. Per Europa, els rivals més alts, més forts, més ràpids i més intensos i amb més gana se’ns mengen. El Barça és un equip que, sense pilota, no corre enrere (o perquè no vol, o perquè no pot, o perquè no en sap). I l’absència de Messi, per anar pel continent, ens converteix en un equip mediocre. A hores d’ara, el Barça i l’Ajax empaten a quatre Copes d’Europa cadascun. Ara mateix, cap dels dos està a prop de guanyar la cinquena. Pel que vam veure ahir, els joves sense nom de l’Ajax, però, tenen molt més clar quina és la drecera.

La Foto de portada és de Mundo Deportivo i la de l’article de El periódico de Catalunya.

Pin It

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>