Tito Vilanova, un esforç sobrehumà

Tito Vilanova i Eric abidal

Dimarts a la nit desprès de l’empat agre aconseguit al Parc dels Prínceps semblava que la batalla havia deixat factures impagables. Les lesions de Messi i Mascherano van fer disparar totes les alarmes del pessimisme blaugrana.
Però 5 dies desprès, el panorama és molt més afalagador.
Segons les nostres noticies, estem en condicions d’assegurar-vos que Messi està totalment recuperat de la seva lesió muscular i jugarà de titular contra el PSG.
La baixa de Mascherano dol però intueixo que la majoria coincidim que Marc Bartra està capacitat per fer-ho igual de bé. Cesc Fàbregas i Alexis van donar-se un bany d’autoestima i confiança amb la golejada que ells mateixos van materialitzar amb les seves dianes i les seves recíproques assistències liquidant a un trist Mallorca i acostant el títol de lliga.
La reaparició d’Eric Abidal, desprès de sotmetre’s fa 13 mesos a una operació de trasplantament de fetge, la nit de dissabte és una altra gran noticia. El francès ha donat una lliçó de vida, de coratge, d’esperit de superació humana que serveix de motivació per tots aquells que es troben en plena lluita contra la maleïda malaltia. El grup ha rebut la injecció de moral que l’ajudarà a superar una altra situació límit esportiva per seguir somiant amb que Abi torni a aixecar la Champions a Wembley per seguir casats amb la glòria.
Ja hi son tots. Hi son tots, no només per la recuperació d’Abidal sinó perquè dissabte Tito Vilanova va tornar a asseure’s a la banqueta del camp Nou, cosa que no feia des del passat 16 de gener de 2013.
Tito no va voler que el club li preparés cap benvinguda especial. És tant valent i tant fort com reservat i discret. De protagonisme, zero.
Vilanova va convertir el seu retorn a casa en la inoblidable nit en la què Abidal tornava a sentir-se un més de l’equip coneixedor de l’estímul que això suposaria pel grup.
Vilanova és a un segon pla però sap que com a líder, és l’encarregat d’advertir que les festes no son bones conselleres per preparar un partit tant decisiu com el de dimecres. Qualsevol en la seva situació s’hauria instal·lat i recreat en l’emoció que suposa veure que un germà, encara que no de sang, ha vençut la lluita en la què tu també hi ets immers.
Però Tito no. És tant professional, tant extraordinàriament responsable, tant extremadament compromès amb la responsabilitat que va acceptar que l’únic que el preocupa hores d’ara es planejar una altra nit màgica europea al camp nou. Els metges diuen que qualsevol persona que hagés estat operat d’un càncer a la glàndula paròtide i s’hagués sotmès a dures sessions de Radio i Quimio estaria a casa guardant un repòs obligat però Vilanova és d’una altra pasta. Ell es posa la bufanda per amagar les evidents ferides patides, s’aparta de les càmeres de la sala de premsa i torna al laboratori per encertar les alineacions i pensar en com recuperar la millor versió dels seus futbolistes, com ha fet amb Cesc i Alexis.
Ara ha de resoldre l’autèntic trencaclosques per dimecres. Qui jugarà de central? On ha de jugar Messi?. Sacrificarà un davanter per encabir Cesc?. Com s’ha de contrarestar el potent joc aeri dels francesos?
Deixem que Tito pensi i posem-nos dempeus per aplaudir l’esforç sobrehumà que està fent pel Barça.

Pin It

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>