Profunda transició.

Per @marsallorente. El Barça va caure merescudament de la Champions però s’ha d’aixecar ràpidament perquè dissabte té un examen a la lliga a Granada i dimecres es juga el 3er gran títol de la temporada en la final de Copa del Rei a València contra el Madrid.

Les anàlisis s’han de fer de manera separada. Primer, l’anàlisi esportiva del què ha succeït en l’eliminatòria contra l’Atlético i desprès la causa del perquè de la baixada competitiva d’aquest equip com a conseqüència de les greu errades de planificació.

Aquest Barça li ha donat molt al futbol i no és just ara matar a aquests jugadors però és evident que si aquest equip vol seguir a l’èlit necessita autocrítica i humilitat.
Davant l’Atlético, el blaugrana, va ser un equip sense recursos, superat físicament, tàcticament i anímicament. Va faltar intensitat i actitud. I d’això en son culpables els jugadors i responsable d’evitar-ho, l’entrenador.

En tot aquest seguit de 5 d’Atletics-Barça sempre s’ha jugat al que ha volgut Simeone. EL Barça no ha tingut mai un pla B ni alternatives.
I això deixa dubtes respecte a la capacitat i la competència del Tata Matino a la banqueta. Els responsables de l’àrea esportiva han de preguntar-se si és el millor entrenador que pot tenir el Barça i reorganitzar també l’excès de tècnics. Clar que abans cal plantejar-se si Zubizarreta és la persona ideal per dissenyar, liderar i executar aquesta profunda transició que precisa la plantilla.

No es pot negar que el tècnic argentí sempre és molt autocrític a les rodes de premsa. Ahir va ser valent a l’assumir el fracàs però en els partits encallats que necessiten solucions sempre pren decisions estranyes com substituir ahir a Iniesta en la recta final del partit quan podies haver-lo mantingut traient a Alves, perquè la banda dreta ja l’ocupava Alexis, i jugar amb 3 defenses.

Ara La final de Copa del Rei pren una rellevància vital per l’entrenador i els jugadors ja que una nova patacada deixaria l’equip molt tocat de cara a la lliga.

Està clar que ha acabat passant factura que s’hagi parlat tant de temes extraesportius durant tot l’any i l’equip ho ha acabat patint.

És evident que la plantilla necessita reforçar-se però sense oblidar que segueixen havent-hi grans jugadors joves que poden i han de donar molt més.

El descens de nivell d’aquest equip ha vingut com a conseqüència d’una horrorosa planificació dels últims 3 anys. No s’ha fitxat cap central, cometent l’errada de pensar en la recuperació de Puyol que ens últims 2 anys no havia jugat més de 20 partits sencers per culpa de les lesions, no s’ha incorporat múscul en el mig del camp i s’ha deixat escapar al jugador que més categoria tenia per substituir Xavi com Thiago Alcàntara. Els rectors van creure que posant-hi una estrella com Neymar, que encara que el seu rendiment està sent bo, seria la solució a tots els problemes de la plantilla.
EL resultat es que la defensa del Barça té un nivell justet, i uns suplents vulgars, de manera que la plantilla s’ha reduït a 14 o 15 jugadors. S’han de fitxar 2 porters, un lateral dret, un central, 1 migcampista de múscul i un davanter centre tipu Mandzukic. A l’hora de posar noms a les baixes, segurament hi sortirien a més de Valdés i Puyol, Alves, Mascherano, Song i Alexis, als que caldria afegir futbolistes com Afellay, Dos Santos o Cuenca que son jugadors que no tenen nivell per formar part d’un equip que aspira a ser el millor d’europa.
Tenir a Messi, Iniesta, Busquets o Piqué és tenir la millor columna vertebral del món. S’ha de fer una transició, profunda, però una transició al voltant d’ells. Sense cremar-ho tot.
I l’afició del Barça mereix un enorme reconeixement. Els 2.200 seguidors presents al Calderón van donar una lliçó de saber perdre. Van aplaudir a l’afició de l’Atlético i van entendre la seva superioritat.

I respecte al tema institucional, no comencem una altra vegada amb la demanda i exigència d’eleccions. Si aquesta junta està legitimada estatutàriament, que ho està, per dirigir el club fins al 2016 no demanem uns comicis cada cop que no es guanyi la lliga o la champions perquè si és així el club no tindrà mai estabilitat. El que se’ls hi ha d’exigir als actuals directius és que abans de gastar-se la pasta amb profundes remodelacions del Camp Nou inverteixin el que calgui en remodelar de manera important l’equip, que bona falta li fa.
Abans però hauran de guanyar la batalla legal davant la FIFA.

Massa fronts oberts com per a que ara, a més, ens perdem en batalles electorals.

Pin It

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>