El discurs de Rosell

Per @marsallorente. Amb les darreres noticies no massa positives en relació al Barça que han sortir darrerament ( Audiència Nacional en el contracte de Neymar, Expedient Comissió Europea i campanya contra Messi) alguns esperaven que Sandro Rosell treies els canons i alcés la veu durant el seu habitual discurs en el tradicional dinar de Nadal amb els periodistes.

Això només ho podien esperar els que no coneixen bé a l’actual president perquè Rosell ha tornat a fer de Rosell. No ha dit un “macagun cony”, no s’ha posat a cridar, no ha barrejat temes esportius amb la política, no ha desqualificat als mitjans de Madrid, ni ha fet un discurs incendiari fent-se la víctima d’una suposada campanya mediàtica en contra del Barça.

Rosell té el seu propi estil. I, sobre tot, manté sempre una moderació institucional molt positiva per la imatge del club. Això, però, no vol dir que Rosell no defensi els interessos del Barça. Ho fa més amb fets que amb paraules, ho fa més amb discreció i no amb grandiloqüència, i sense baixar al fang perquè sap que no està representant-se a sí mateix sinó a una entitat tant prestigiosa com el Barça a qui ara no li convé un ambient de crispació.
Rosell defensa al Barça en silenci davant de Villar, de Tebas, de Platini, de Blatter, dels àrbitres o de qui sigui.
Segur que el cos li demanava titllar públicament de mesquina i barruera la campanya antiMessi que arriba des de la premsa de la capital. I segur que li hagués agradat dir que el procés de la Consulta endegat a Catalunya cou i molt a Madrid i que es sospitós que arran d’això els Mitjans estatals semblen haver respost amb una campanya d’atac frontal al país i al Barça com un dels símbols més importants de Catalunya. La tergiversació està a l’ordre del dia en les rotatives de la propaganda unionista. El mateix periodista que va demanar parar a Messi pel “civil” i pel “criminal” ara col·loca al pare de Messi en el centre d’una trama en la què res hi té a veure i de la què només l’han interrogat com a testimonis segons ha aclarit el Ministeri de l’Interior.
També volen posar en el mateix sac al Barça i al Madrid en l’expedient obert a per la Unió Europea quan resulta que al club blanc l’estan investigant per rebre multimilionàries ajudes públiques irregulars mitjançant requalificacions il·legals de terrenys, i al Barça, no.
Rosell és més sibil·lí. Dóna una imatge de moderació però després aixeca els telèfons que calgui per defensar el Barça.

Altres presidents preferien el protagonisme i encara hi haguessin llençat més benzina al foc per cremar-se a lo “bonzo” i haguessin declarat la guerra pública a la “caverna” perquè en ambients bèl·lics es troben com a casa encara que no sigui el més convenient per la institució. Rosell actua d’una altra manera.

Com Artur Mas, a qui no paren de bombardejar-li tots els seus moviments amb desqualificacions diàries.
En aquest sentit l’actitud de Rosell i Mas és admirable. Saben mossegar-se la llengua i no deixar-se portar pels impulsos més primitius perquè a Madrid el que esperen és precisament que caiguin en les provocacions per generar un ambient irrespirable que ho faci saltar tot pels aires.
Afortunadament, tant Rosell com Mas no perden el temps en donar pàbul als altres i segueixen treballant amb discreció i sense aturador.

Pin It

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>