El castell de sorra de Laporta.

Avui ha parlat Joan Laporta. I ho ha fet en un to conciliador i victimista.
Conciliador, perquè “ha dit que no descarta presentar-se a les properes eleccions “ i –hi té tot el dret- i alhora ha assegurat que no pensa organitzar-se per fer oposició. Està clar que això anirà molt bé per l’estabilitat del club, que ja té prou elements desestabilitzadors externs. I victimista, perquè s’ha presentat com el noi innocent a qui el renyen injustament quan resulta que sí ha trencat algun que altre plat.

Evidentment, Laporta ha celebrat la sentencia que l’ha evitat a ell i a la resta dels seus directius, de moment, de reposar les pèrdues econòmiques generades durant el seu mandat. Encara que ja no ha mostrat l’eufòria que va manifestar el dia que es va fer pública la sentència perquè sap que aquesta STC no es ferma, que si demà la directiva del Barça decideix presentar recurs, encara quedarà el partit de tornada de l’eliminatòria i que en 2a instancia se li pot girar la truita.

Laporta però, com sempre fa quan està exultant, ha dit unes quantes mitges mentides.
La primera és que ha assegurat que la demanda “va ser interposada per la junta actual moguda per la rancúnia” quan resulta que és la Ley del Deporte la que obliga a demanar responsabilitats als directius que deixin uns comptes amb pèrdues (que recullin les salvetats dels auditors) i quan resulta que qui decidiex interposar l’Acció social de responsabilitat és la Assemblea de compromissaris, és a dir, l’òrgan representatiu de la voluntat del soci, que és qui, en definitiva, va ordenar a la Junta de Rosell que calia depurar responsabilitats emprenent accions legals. És a dir, a que aquest cop es fes el que Laporta no va atrevir-se a fer amb Gaspart (aixecar catifes).

Ha dit Laporta que el Barça que van deixar no estava arruïnat.
Doncs quasi. A nivell esportiu, està clar que el mandat de Laporta va ser excel·lent però a nivell econòmic va ser un desastre. En 7 anys només es va generar (segons el criteri del jutge) 4 Milions de beneficis quan Barça i Madrid estan generant uns 30M de benefici de mitjana cada any. La junta actual porta 113Milions de beneficis en 4 anys. Per tant, queda clar que molt malament es van fer les coses econòmicament amb Laporta, que va deixar el Deute net del club en una xifra rècord de 431 Milions d’euros, mai arribada abans i amb fons propis negatius, és a dir, deixant el club, tècnicament, en fallida tècnica, sense un euro a la tresoreria del club tal i com va quedar palesat quan Laporta presumia d’haver deixat un crèdit de 150 Milions d’euros a 30 de juny de 2010 per que no hi havia diners a la caixa del club per pagar les nòmines. Per cert, que en aquell crèdit Laporta va acceptar les condicions dels Bancs que era posar publicitat a la samarreta, pujar abonaments i reduir el pressupost de les seccions. Condicions que la junta de Rosell no va acceptar i va haver de renegociar amb els bancs.

Captura de pantalla 2014-10-30 a las 16.16.59
Per tant, queda clar, senyor Laporta que, encara que ara s’hagi salvat per un gol en dubtós fora de joc per la STC del jutge de 1A instància, el club que va deixar sí estava econòmicament arruïnat i, per tant, deixant a banda el debat sobre la idoneïtat de Qatar, està clar que la junta de Rosell estava obligada a no renunciar a la publicitat a la samarreta per redreçar la difícil situació econòmica,

Laporta ha llençat una amenaça molt lletja a l’actual junta assegurant que “no hi haurà pau social fins que no es retiri la querella contra el seu director general Joan Olivé”. És a dir que ¿Laporta no creu que el soci té dret a saber qui va ordenar que es gastessin 3M d’euros del club en espionatges i perquè?.
Laporta com sempre ha fet demagògia dient que “el jutge ha demostrat que ells son el pam de net i que ha quedat clar que ningú es va quedar un euro del club durant la seva gestió”.
Resulta que aquesta no era la matèria que es discutia a la demanda. Només s’estava determinant si es van generar pèrdues econòmiques o no. El que se’n diu Responsabilitat Objectiva, reconeguda pel jutge.

Laporta també ha dit que si aquesta junta presenta recurs “pensarà
que no ha sabut perdre”.
En dret, tothom té dret a presentar un recurs. És un dret fonamental i això no té res a veure amb saber perdre o guanyar sinó amb el legítim exercici del dret a defensar els seus interessos davant la justícia davant totes les instàncies possibles.

I per últim, és increïble que Laporta hagi dit que és partidari de retirar l’obligació de prestar un aval econòmic per part dels directius per evitar que torni a presentar-se una Acció social de responsabilitat prevista en “La Ley de Sociedades anónimas Deportivas”, -ha dit textualment-. (està gravat)
Encara no s’ha assabentat que el Barça no és una Societat anònima esportiva i que la llei que preveu l’Acció de responsabilitat és la Disposició addicional setena de la Ley del Deporte…i això que ell és advocat.

Com sempre, Laporta ha guanyat per golejada en oratòria i en posada en escena però si s’aprofundeix en la anàlisi de les seves afirmacions, el seu discurs és menys consistent que un castell de sorra.

Pin It

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>